No. No vaig a parlar de la SGAE i tot això. Ho deixem per a un altre dia.
Avui, xiquets, anem a parlar de l'Alakrana. Com ja dic a la presentació del blog, vaig a exposar la meua opinió, perquè el blog és meu i dic el que vull, no?
Bé, tota aquesta polèmica ve donada perquè uns senyors que estan a Euskadi decideixen comprar un vaixell i enviar a una tripulació a pescar a l'oceà Índic. Fins ahí tot bé. Però, per ordre d'aquestos armadors o per voluntat pròpia, decideixen sortir de la zona de seguretat i es posen a feinejar a 40 kilòmetres de la zona protegida pels distints exèrcits internacionals. Una errada, no? O això també va ser culpa dels demés.
D'altra banda, comprenc que la situació a la que han estat sotmesos durant 47 dies, afecta a tothom i per això crec que hi ha que agafar les declaracions d'aquesta gent hi ha que agafar-les amb pinzes i no donar-li massa importància. Una altra consideració mereixen les declaracions de l'oposició, que en res han ajudat a superar el conflicte, però allà cadascú amb la seua consciència.
No vaig a defendre al govern, encara que jo no sé com, segurament, podien haver gestionat la situació millor, o no. Tampoc ningú ha dit com ho faria millor (com en tantes altres coses, la crítica sense alternativa sembla ser la tònica política estatal). Però, els propis mariners han declarat que van parlar amb uns mariners d'un vaixell ucranià que porta més de quatre mesos segrestat i el govern ucranià no negocia amb pirates, per la qual cosa no saben el que passarà amb ells.
Així, que hi ha que fer? Amb els pirates es negocia o no? S'ha de pagar un rescat? Hi ha que detenir-los? S'han d'alliberar una vegada jutjats? Com sempre són moltes preguntes per a les que molts semblren tenir la resposta, però no la diuen.
Jo, i així ho intente aplicar al meu treball i a la meua vida, si critique algo intente tenir una alternativa millor, almenys per a mi.
El futuro es ahora
Fa 4 anys