21 d’oct. 2009

Hola

Hola. A partir d'avui, aquest és el meu blog. No vaig a dir que el mantindré actualitzat ni res paregut. Faré el que vulga, que per a això és meu. No?

Moltes vegades em quede amb les ganes de fer pública la meua opinió per a aquell que vulga sentir-la. Així que aquesta és la forma més fàcil.

De moment, avui parlaré d’un regidor de Joventut d'un Ajuntament d'un poble que ha dit que crearà una Junta de Joves a la que estaran representades les associacions juvenils, totes les que no tinguen res a veure amb els partits polítics. Bé, la política és roïna. Però, la junta estarà presidida pel senyor alcalde (d'un partit polític) o per aquell regidor en el qual delegue (que serà d'un partit polític). A més, el secretari de la junta serà el assessor del regidor en temes de joventut, que no tindrà vot, però sí veu (dona la casualitat que aquesta persona també està relacionada amb un partit polític). Així, hem aconseguit despolititzar la Junta de Joves d'eixe poble... això sí, despolititzar-la dels partits que no són el que està al poder amb majoria absoluta.

Jo crec, i dic que és la meua opinió (per a això és el meu blog i dic el que vull... i si no m'enfade i m'enduc el blog) que la política (i els polítics) és necessària. La política és la vida. És una errada pensar i promulgar que la política és dolenta. Així fem que la gent perda l'interés (sobretot als més joves) i que tant sols participe en la vida pública cada quatre anys si ha d'anar a votar (i si és que va, que ja sabem que no estem per a tirar coets en participació).

Bé, ja hi ha prou.

Us deixe amb una perla que he trobat al diari Público. Em pareix greu, més encara venint d'una dona.


http://www.publico.es/espana/262476/rajoy/agresivo/salgado/chica/mariano/zapatero/presupuestos